La Franja ja es mou contra el Lapao

Promouen una trobada d'alcaldes en defensa del català.

 

El proper any es compliran 30 anys de la Declaració de
Mequinensa. Disset ajuntaments de la Franja de Ponent
van reclamar l'adopció de mesures per protegir i fomentar el català als municipis catalanoparlants sota
administració aragonesa. Com a conseqüencia de la declaració es va implantar el catalá en el sistema educatiu. Aquesta implantació es va fer de manera timida, com a assignatura optativa, dues hores a la setmana, als col-legis i instituts.

Avui novament, aquesta nova llei contra el reconeixement del català a la Franja està a punt de reviure aquella mobilització. A diferencia de la Declaració de Mequinensa, aquesta vegada no hi ha cap conseller del govern aragonès. L'alcalde Lleida, Àngel Ros, tè la intenció de dur al ple de la Paeria una moció de suport al català de la Franja. Quin ridicul tan espantós del govern aragonés.

Els pobles de la Franja demanen el seu idioma. Els de la Franja volen què el català sigui la seva llengua, i no hi ha cap govern que pugui negar-li aquest dret. Els catalans som amb ells.

La biomasa

El desarrollo de la sociedad humana está basado en el consumo de grandes cantidades de energía. La energía que circula por los ecosistemas y permite vivir a los seres vivos procede en última instancia del sol. Sin embargo, a pesar del desarrollo científico y tecnológico, todavía no hemos aprendido a aprovechar eficazmente esta fuente inagotable y, por ello, la mayor parte de la energía que utilizamos procede de los recursos naturales existentes en nuestro planeta, principalmente del carbón, petróleo, gas y uranio, pero son limitados, y por lo tanto, pueden agotarse. Además, su utilización provoca un gran impacto ambiental en la biosfera al contaminar el aire, el agua y el suelo. Estos hechos han generado un interés creciente por el desarrollo de nuevas tecnologías, para la utilización de fuentes de energías renovables, alternativas que, aunque actualmente son poco rentables, tienen la ventaja de ser poco contaminantes.

En la actualidad, en nuestro país, las energías alternativas representan únicamente alrededor del 1,5% de la producción energética, una de estas energías renovables es la biomasa.

La biomasa es el nombre dado a cualquier materia orgánica de origen reciente que haya derivado de animales y vegetales como resultado del proceso de conversión fotosintético. La energía de la biomasa deriva del material vegetal y animal, tal como madera de bosques, residuos de procesos agrícolas y forestales, y de la basura industrial, humana o animales.

El valor energético de la biomasa de materia vegetal proviene originalmente de la energía solar a través del proceso conocido como fotosíntesis. La energía química que se almacena en las plantas y los animales (que se alimentan de plantas u otros animales), o en los deshechos que producen, se llama bioenergía. Durante procesos de conversión tales como la combustión, la biomasa libera su energía, a menudo en la forma de calor, y el carbón se oxida nuevamente a dióxido de carbono para restituir el que fué absorbido durante el crecimiento de la planta. Esencialmente, el uso de la biomasa para la energía es la inversa de la fotosíntesis.

Catala de l'any 2012

  Josep Sanchez de Toledo, rigorós i empátic.

Els pacients més antics tractats pel doctor Josep Sànchez de Toledo a l'hospital de Vall d'Hebron, de Barcelona, encara no han fet 30 anys. Ell els va rebre quan en tenien 15, 10, 7, 2 anys. Han estat milers de families a qui Sanchez de Toledo ha ajudat a entendre i encaixar, que encara que les paraules càncer i nen són "incompatibles", hi ha ocasions en qué es troben.

Sànchez de Toledo alterna constanment la senzillesa poroxima i empàtica amb què es dirigeix els seus petits pacients, amb la complexitatdels sofisticats diagnòstics i tractaments que decideix aplicar.

Saluda als nois que van a fer-se una revisió amb la complicitat dels amics de tota la vida i ells li responen amb un afecte incondicional, perquè aquest és la mena de vincle que s'estableix amb qui t'ha salvat la vida.

El doctor Sanvhez de Toledo va rebre el 2012 el màxim guardó europeu que es concedeix al rigos en els processos d'una unitat oncològica. Va introduir a Espanya, el 1984, el transplantament de precursors hematopoètics, les cèl-lules mare de la sang que permeten reiniciar la producció d'hematies sanes en un nen que té leucèmia. El seu servei ha assumit desde llavors 1050 trasplantaments cel-lulars.

El doctor Sanchez de Toledo diu que va decidir ser pediatra als 5 anys degut al metge que el va tractar i el va curar d'una poliomelitis gravissima.

L'evolució dels seus pacients, els que van bé i els que no ho van del tot viatja amb el seu cervell diariament tornant al seu domicili.

Aquest es un premi realment ben dirigit, que com la majoria d'aquesta mena de premis s'haurien d'alternar entre persones  com el doctor Sanchez de Toledo per la gran tasca gairebé anónima que desenvolupen en  benefici de tots nosaltres, i no donar medalles d'or del Parlament de Catalunya a entrenadors de fútbol aprofitant-se del perfil mediatic del personatge.  

   

Esport i alcohol

La celebració de la lliga 2012-13, guanyada pel Fútbol Club Barcelona, ha deixat palesa fins a quin punt els esportistes dèlit es converteixen en exemples de conducta per als ciutadans (espacialment per als joves), tant per bè com per mal. El paper d'alguns dels futbolistes mès admirats (no citaré noms) celebrant l'exit amb un consum desmesurat d'alcohol es reprovable en la mesura que aquesta gent jove, sobretot la canalla, intenten gaudir de la presència dels seus admirats idols, i els hagin de veure amb llaunes de cervesa a les mans a dalt dels autobusos descoberts i en condiciones alguns d'ells bastant precàries, quan el que han d'oferir als aficionats i fans en general es l'imatge de respecte per la salut, per la dignitat i per l'esport.

Hi ha moments que es poden fer celebracions d'una certa intimitat, evitant aquest espectacle realment vergonyós.

Catalunya està trista. Què n'ès la causa?. Uns politics perdedors

Tenim realment uns politics perdedors, egoistes, que només miren els seus interessos.

El tan desitjat pacte dels partits catalanistes, independentistes, ès un somni d'estiu cada vegada més llunyà, uns que si el dret a decidir, d'altres que si declarar la independencia, d'altres que si federalisme. Entre tantes idees diferents, Catalunya s'enfonça, i aqui l'únic que guanaya és l'espanyolisme més ranci. 



               
El President de Catalunya, deuria escoltar la veu del poble, com va dir no fa masa temps en el seu missatge institucional, on va dir que el clam del poble era el seu i que volia per al nostre pais la plena sobirania i llibertat. Ara li toca demostrar que realment ha escoltat al poble i que esta disposat a treballar per fer de Catalunya un nou estat d'Europa.

El mon de l'esport d'elit

Desgraciadament estem vivint una época, degut a la greu crisi económica, de families amb problemes per poguer arribar a final de mes, poguer fer front a la hipoteca, i altres families que han de subsistir gracies a les ajudes familiars e institucionals perque no tenen cap tipus d'ingres, ajudes que un moment o altre deixaran d'arribar per raons obvies.

 Com a contrapunt tenim el mon de l'esport d'élit, on es remenen unes quantitats de diners desmesurades per donar patades a una pilota en el cas del futbol, que te el seu mérit no ho negaré, peró tenim insignis cientifics, metges, economistes que treballen majoritariament perqué puguem tindre un mon millor i la recompensa que reben monetariament es molt inferior si ho comparem amb aquests privilegiats del mon del esport.

Crec que hauriem de possar una mica de coneixement i valorar en el seu punt just aquests dispendis desorbitants en moments de penuries gairebé globalitzats.  

 

Els politics catalans que defensen la consulta pactada ja són majoria

La idea de pactar amb el Govern españyol els termes de la convocatoria de la consulta sobiranista de Catalunya és l'opció majoritària en el Govern de la Generalitat.

Ara entenem el perqué el senyor Más suspiraba per una majoria absoluta en les darreres eleccions per no tindre que dependre de cap partit i portar a terme la idea que sempre ha tingut, es a dir, el seu objectiu sempre ha estat una consulta consensuada amb el govern central.

El resultat de les eleccions, malauradament per al seu govern, l'ha obligat a pactar amb Esquerra Republicana, el que vol dir a curt o mitjà termini eleccions anticipades.

El senyor Más hauria de mirar enrrere, concretament el 11 de setembre passat, y fer el que el poble l'hi va demanar i si no es veu capaç, dimitir i deixar pas a gent més compromesa.